Pàgines

dimecres, 27 de setembre del 2017

T.1. Panorama de la narrativa de postguerra

Ací tens una proposta que et pot servir d'exemple per tal que elabores el primer tema de literatura. Només és una proposta i en tot cas l'hauries d'escurçar un poc. A més a més, recorda que sempre és interessant que en faces una versió pròpia.

EXEMPLE DEL TEMA 1

Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.
La Guerra Civil va deixar pas a la dictadura franquista, context sociopolític que va condicionar en gran mesura la narrativa de l’època, ja que van ser uns anys de repressió contra les cultures i les llengües no castellanes. Els nostres escriptors es van veure forçats a l’exili; o a no poder publicar, és a dir, a l’anomenat exili interior. Pel que fa al cas concret de la narrativa, va ser el gènere que més va acusar aquesta repressió, sobretot la novel·la, ja que requeria d’una infraestructura editorial més estable.
Amb tot, després d’una etapa de màxima repressió, i, coincidint amb un moment de certa liberalització a conseqüència del resultat de la Segona Guerra Mundial, el 1946 es donen els primers permisos per escriure en català i el 1947 es convoquen els premis Joanot Martorell i Víctor Català, de narrativa.
Però, no va ser fins a la dècada dels seixanta que, com a conseqüència de la recuperació econòmica, les editorials aposten per la publicació de novel·les.
Així, totes aquestes dificultats van contribuir perquè els narradors foren figures aïllades que van conrear tendències narratives diverses, entre les quals destaca la novel·la psicològica, La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda; i la novel·la realista, L’ambició d’Aleix, de Enric Valor. Altres narradors, però, es van caracteritzar per una literatura imaginativa, com Pere Calders; i d’altres es van preocupar per assajar procediments innovadors, com Manuel de Pedrolo.
D’aquesta manera, malgrat el trencament de la continuïtat literària que va suposar aquest període, la voluntat de subsistència va fer possible la represa.


(256 paraules)

dijous, 21 de setembre del 2017

La plaça del Diamant - Mercè Rodoreda (Lectura voluntària)


Podeu presentar el treball per parelles.

TREBALL DE LECTURA: LA PLAÇA DEL DIAMANT. Mercè Rodoreda
  1. FITXA TÈCNICA
1.1. Títol de l’obra.
1.2. Autor/a.
1.3. Autor/a de les il·lustracions (si n’hi ha).
1.4. Editorial i col·lecció.
1.5. Lloc i data de publicació.
1.6. Nombre de pàgines.
1.7. I.S.B.N.
  1. FITXA LITERÀRIA
2.1. Parla breument sobre el tema.
2.2. Resumeix breument l’argument de l’obra (10 línies).
2.3. En quantes parts està dividida l’obra?
2.4. Digues en quina època se situa l’acció, quina és la duració de la història (un mes, un any, unes hores... ), comenta el temps de la narració (alteracions d’ordre i de durada), quin és el lloc on transcorre l’acció (espais oberts, tancats, reals, imaginaris...)
2.5. Comenta i localitza en la novel·la exemples d'aquestes tècniques narratives: subjectivisme narratiu, desaparició del narrador, monòleg interior.
2.6. Fes una descripció física i psicològica dels personatges principals.
2.7. Busca algun exemple de descripció, un altre de narració i un altre de diàleg i transcriu-los.
2.8. Quin tipus de llenguatge utilitza l’autora, col·loquial o culte? Extrau-ne alguns exemples.
2.9. Escriu vint-i-cinc paraules desconegudes o d’ortografia dificultosa amb el seu significat (no has de posar la traducció al castellà, sinó el significat de la paraula, el qual trobaràs en un diccionari, no en un vocabulari).
  1. FITXA INTERPRETATIVA
3.1. Fes una crítica personal de l’obra.
3.2. Explica breument els esdeveniments de caire històric que hi ha en la novel·la.
3.3. Reflexiona sobre la història dels coloms i relaciona-la amb la peripècia personal de la protagonista.
3.4. Explica un dels somnis de la novel·la. Què creus que significa?
3.5. Explica alguns dels símbols de la novel·la.
3.6. Explica l'evolució del personatge des de Colometa a Natàlia.
3.7. Quin penses que podria considera-se el moment d'alliberament de Colometa? Explica-ho.
3. 8. Justifica la següent afirmació: La plaça del Diamant és una novel·la psicològica, realista i simbòlica. Aporta'n exemples.
3.9. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d'acord amb aquesta asseveració? Explica per què.
3.10. Escriu un text de característiques tipològiques similars a les de la novel·la. Pots prendre com a referència situacions personals, novel·les o contes que hages llegit, pel·lícules que hages vist, etc. (150 paraules)
3.11. Busca un altre títol per a l’obra.

dimarts, 19 de setembre del 2017

dijous, 14 de setembre del 2017

EL TEMA

           Guia per al comentari de textos i la seua correcció

TEMA
Per aclarir quin és el tema d’un text cal llegir-lo complet tantes vegades com sigui necessari i entendre quin és l’assumpte tractat globalment.
La redacció del tema sol expressar-se amb un substantiu acompanyat de complements o d'una breu oració. Ha de respondre a la pregunta ¿de què tracta el text? Moltes vegades, però no sempre, el tema és un concepte abstracte. Per exemple:

  * L’altruisme             * Les reivindicacions laborals      *El desig d'una mort que
  * El colonialisme      * El deler de viure                            conhorti del patiment
  * La Guerra Civil      * La lluita per la llibertat                de viure
  
La formulació del tema ha d’esser concisa, però no inconcreta. Observa:
            No                                                Sí
   * La discriminació                 * La discriminació sexual entre els joves / La dis-
                                                   criminació dels discapacitats
   * L’amor                                * L'amor fraternal / L'amor platònic/ L'amor pas-
                                                   sional

En qualsevol cas, et caldrà contextualitzar el tema, indicant-ne l’espai i el temps. Exemples:
La xenofòbia a la Sudàfrica dels anys 80 / La xenofòbia a la societat mallorquina del segle XX.

diumenge, 10 de setembre del 2017

BENVINGUTS I BENVINGUDES AL CURS 2017-18



NOTA INFORMATIVA PER AL CURS 2017-2018

Reunits els coordinadors especialistes de Valencià: llengua i literatura de la UA, la UJI i la UV, informem que, per al curs 2017-2018, es mantindran sense cap modificació els setze ítems relacionats amb els continguts de literatura que entren per a la PAU.

Informació de la PAU

Valencià: Llengua i Literatura II

Les proves d’accés a la universitat de Valencià: llengua i literatura, d’acord amb Reial Decret 1892/2008, de 14 de novembre (BOE núm. 283, 24 de novembre de 2008), tenen com a objectiu valorar la maduresa acadèmica de l’estudiant, els coneixements i les capacitats adquirits en el Batxillerat i la capacitat per a seguir amb èxit l’ensenyament universitari.

Les preguntes de la prova es basaran en les capacitats i els continguts indicats per La Conselleria d’Educació en el Decret 102/2008, d’11 de juliol (DOGV núm. 5806, 15.07.2008), per a l’assignatura de segon de Batxillerat Valencià: llengua i literatura
II.La prova durarà una hora i mitja, i tindrà dues opcions completes (sense possibilitat d’opcionalitat interna). L’examen constarà de tres parts:

1. Comprensió del text
2. Anàlisi lingüística del text
3. Expressió i reflexió crítica



Com es concreta més avall, aquesta prova pararà atenció sobre: l’habilitat de comprensió lectora (part 1), el coneixement i l’ús reflexiu del model lingüístic de referència (part2) i l’habilitat d’expressió escrita (part 3). Incorpora també continguts d’història de la literatura (ss. xx-xxi), però posats al servei de la comprensió dels textos literaris i de l’expressió.


1. Estructura de l’examen
1.1. Comprensió del text
Avaluarà la capacitat de l’alumnat de comprendre un text. Es demanarà a l’alumnat que responga quatre preguntes sobre un text de 25 a 30 línies de caràcter literari o no literari. Les preguntes seran del tipus següent:
1.     Descriure el tema i les parts bàsiques del text.
2.     Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.
3.     Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text.
4.   Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text.
5.     Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.
6.     Identificar les veus del discurs.
7.     Identificar i justificar les marques de modalització del text.



Les dues primeres preguntes generalment es correspondran amb els enunciats 1. i 2., i les altres dues se seleccionaran a partir dels altres enunciats d’acord amb les possibilitats que oferirà cada text.


1.2. Anàlisi lingüística del text
Avaluarà la competència lingüística i el coneixement reflexiu del model lingüístic de referència. Es demanarà a l’alumnat que responga tres preguntes sobre qüestions de pronúncia, gramaticals, lèxiques i fraseològiques relacionades amb el text, com ara les següents: 



1.     Qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia: distinció entre vocals obertes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants palatals sordes i sonores, enllaços fonètics (fonosintaxi: “les ales”, “una hora”).
2.     Qüestions sobre l’ús dels temps verbals: alteració de les referències temporals d’un fragment (ex.: de present a passat, de passat a present).
3.     Qüestions sobre aspectes sintàctics i discursius: identificació de les funcions sintàctiques, tipus d’oracions compostes, mecanismes gramaticals de referència (pronominalització –febles, relatius–, connectors i dixi).
4.     Qüestions de lèxic, semàntica, fraseologia i terminologia: definir o donar un sinònim, un antònim, hiperònim o un hipònim de mots o termes extrets del text; explicar (per mitjà d’un sinònim o d’una definició) el significat d’unitats fraseològica extretes del text o generar una frase en què es faça servir correctament mots, termes o unitats fraseològiques extrets del text.



1.3. Expressió i reflexió crítica
El punt d’atenció d’aquesta part de la prova serà la capacitat de l’estudiant d’elaborar textos en un registre formal i de valorar críticament un text. S’hi plantejaran dues qüestions. Cada qüestió demanarà la producció d’un escrit d’extensió mitjana (unes 150 paraules). La primera se centrarà en la literatura i podrà tenir un dels enunciats següents:
1.     Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.
2.     Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor.
3.     La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què.
4.     Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.
5.     Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.
6.     Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70.
7.     Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.
8.     Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu.
9.     Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual.
10.     La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho.
11.     Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70.
12.     Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo.
13.     Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual.
14.     Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.
15.     Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.
16.     Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho.




La segona qüestió serà oberta, tot i que vinculada amb el text de l’opció triada. En general, servirà perquè l’estudiant produïsca un text (al voltant de 150 paraules) en què mostrarà la seua competència comunicativa i, segons els casos, la seua capacitat per a Proves d’accés a la Universitat, pla 2010 donar una opinió raonada, per a reelaborar informació pròpia i la que puga fornir-li el text, per a connectar el contingut del text amb lectures i amb experiències pròpies, etc.
Si el text de l’opció triada és literari, aquesta pregunta podrà consistir en un comentari expositiu i argumentatiu sobre algun aspecte que vincule la literatura amb la societat i amb l’experiència personal: reflexió sobre l’adaptació d’alguna obra literària al cinema; reflexió sobre la creació literària personal; reflexió sobre els propis hàbits lectors (literatura, premsa, còmics, etc.); ressenya crítica sobre una lectura; redacció d’un text narratiu connectat amb el contingut del text de l’opció triada i basat en experiències pròpies, etc.
Si el text de l’opció triada no és literari, aquesta pregunta podrà consistir a elaborar un text de característiques i de tema semblants però basat en informació pròpia; valorar el contingut o les opinions del text de l’opció triada; redactar una crònica sobre una pel·lícula de temàtica connectada amb el text de l’opció triada; etc.




2. Criteris generals d’avaluació
1. Comprensió del text
Puntuació: 3 punts
a)     Descriure el tema i les parts bàsiques del text. (1 punt)
b)     Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. (1 punt)
c)     (0’5 punts)
d)     (0’5 punts)
2. Anàlisi lingüística del text
Puntuació: 3 punts
a)     (1 punt): si es desconeix la resposta d’un dels ítems sobre pronunciació, cal
deixar-la en blanc, ja que, si la resposta és incorrecta, descompta el valor corresponent.
b)     (1 punt)
c)     (1 punt)
3. Expressió i reflexió crítica
Puntuació: 4 punts
a)     (2 punts)
b)     (2 punts)
Criteris de valoració de l’expressió escrita
En els apartats de Comprensió del text i d’Expressió i reflexió crítica, les respostes
es valoraran més positivament si responen amb precisió la pregunta, expressen amb
claredat i ordre les idees i els conceptes, es presenten ben estructurades (paràgrafs, signes de puntuació, connectors discursius) i demostren un bon domini de la normativa gramatical i de l’expressió lèxica.
Si la redacció presenta errors gramaticals i d’expressió, es descomptaran 0’05 punts
per error. Les faltes repetides no es comptaran (p.e.: del home/del home o Castello/
Castello, 1 falta; però, del hort/del home o Castello/qüestio, 2 faltes). El descompte es
farà per preguntes. Si en una pregunta el descompte per errors supera la puntuació de la pregunta, la puntuació serà 0.