Com sempre, açò és només una proposta per si necessites més
informació (tot i que la informació que tens en el llibre de text és ben
concreta i escaient); i recorda que el més interessant és que crees el
teu propi text.
5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó
reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho
fa.
Quim Monzó (Barcelona, 1952) és autor d’uns quants llibres
de contes1, alguns excepcionals, en els quals no ha usat mai aquella
llengua ortopèdica que va convertir bona part de la literatura catalana
en un cadàver encarcarat. La millor referència de la seua narrativa
curta la tenim en Vuitanta-sis contes (1999).
Els contes de Quim
Monzó sorprenen i pertorben. La seua lectura permet advertir el rigor de
l’autor en la tècnica d'armar la narració curta i la uniformitat d'un
estil que no té res a veure amb la simplificació lingüística. Cada una
de les paraules que escriu Quim Monzó és insubstituïble i fascinadora.
La seua prosa captiva perquè no tendeix a l'ornament ni a la retòrica,
sinó perquè cada paraula, cada frase, aconsegueix desfer-se del seu ús
diari neutre, assolint d'aquesta manera la restitució del seu valor
original; així, les frases fetes deixen de ser tòpiques. Es pot dir que
la prosa de Monzó és tan inimitable com la de tots els grans escriptors.
Els
seus contes són un reflex de la societat contemporània perquè una bona
quantitat se centren al voltant dels conflictes sentimentals, tant per
l'espai dedicat a narrar la solitud de les parelles com pel que es fixa
en els trasbalsos i les contrarietats que ha de patir i superar un
individu solitari per aconseguir qualsevol companyia. Monzó fa que les
històries esquiven qualsevol temptació melodramàtica i, optant per una
mirada violenta i seca, narra els trasbalsos quotidians del sexe i
l'amor amb fredor.
Un altre fil temàtic és el que converteix la
narració en una guia contemporània de la vida exasperada d’una gran
ciutat. La solitud, la desesperança, l'avorriment i els actes
incomprensibles i rutinaris de cada dia queden reproduïts en les voltes
que peguen els personatges de Monzó entre les cares anònimes dels veïns
dels carrers i els clients dels bars, insegurs i a la recerca de no se
sap ben bé quina il·lusió. Aquests camins sense rumb que emprenen els
protagonistes de molts de contes de Monzó solen convertir-se en una
barreja indefinida de ritu i joc. Són estratègies per a retardar la
bogeria i la desolació.
Un altre grup temàtic és la faula moral,
així com els que exploren l’activitat d'escriure i crear, les paradoxes,
les ambigüitats i els enigmes que acompanyen l’acte de fer literatura.
Els
seus contes admeten diverses lectures perque Quim Monzó ha tingut el
suficient respecte pel lector per traçar múltiples i desconcertants
camins.
[400 paraules]
1 Self Service. Barcelona: Iniciativas Editoriales SA, 1977.
Uf, va dir ell. Barcelona: Quaderns Crema, 1978.
Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury. Barcelona: Quaderns Crema, 1980.
L'illa de Maians. Barcelona: Quaderns Crema, 1985.
Hotel Intercontinental. Barcelona: Quaderns Crema, 1991.
El perquè de tot plegat. Barcelona: Quaderns Crema, 1993.
Guadalajara. Barcelona: Quaderns Crema, 1996.
Vuitanta-sis
contes. (Uf, va dir ell, Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury,
L'illa de Maians, El perquè de tot plegat i Guadalajara). Barcelona:
Quaderns Crema, 1999.
El millor dels mons. Barcelona: Quaderns Crema, 2001.
Tres Nadals. Barcelona: Quaderns Crema, 2003.
http://www.vilaweb.tv/?video=5361
http://www.vilaweb.tv/?video=5019
http://www.tv3.cat/videos/395459/Quim-Monzo
http://www.ducros.biz/corpus/index.php?command=show_news&news_id=27
http://images.google.com/images?hl=ca&source=hp&q=quim+monz%C3%B3&gbv=2&aq=0&oq=Quim+
