Discurs de Quim Monzó a la Fira de Frankfurt 2007

T.4. Narrativa en l'actualitat

T. 4. Què destacaries de la narrativa que va dels anys 70 fins a l'actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.

Aquest període que inclou l'actualitat està marcat per la fi de la dictadura i l'establiment de la democràcia. Aquests fets representen per al català, passar de la repressió i la censura; al reconeixement constitucional i la incorporació a les escoles. Així, es produeix una millora considerable en la literatura, i especialment en la narrativa, caracteritzada per l'augment de públic lector, per la consolidació de la infraestructura editorial, per l'eclosió d'autors i per la diversitat de tendències i temes.

Pel que fa a les tècniques narratives destaca una primera etapa en què predomina la narrativa de trencament, ben allunyada de les tècniques narratives clàssiques on la preocupació rau en la forma més que en el contingut i tracta sobre formes de rebel·lia, moltes vegades, en ambients urbans amb personatges joves que cerquen una fugida. Posteriorment, però, es recuperen les formes narratives més clàssiques i torna la narrativa de gènere, amb autors com Ferran Torrent. Mentre que altres autors, com Jesús Moncada o Montserrat Roig, s'interessen per rescatar temps perduts mitjançant una literatura d'evocació o de memòria.

Finalment, els últims anys s'han caracteritzat per la diversitat de temàtiques i estils; en un context d'èxit de vendes; i de difusió de la nostra literatura arreu del món, amb representants com Jaume Cabré o Quim Monzó. És a dir, en definitiva, que el panorama de la narrativa actual és propi d'una literatura normalitzada. 

(229 paraules)

Els complements verbals – Substitució pronominal

Els complements verbals – Substitució pronominal

COMPLEMENT

CARACTERÍTIQUES

PRONOMINALITZACIÓ

Atr

Amb verbs atributius (copulatius): ser, semblar, parèixer, estar, esdevenir. I amb verbs semiatributius: tornar-se, quedar-se, fer-se Sadj, SN, (Sadv, SP) concorda amb el verb i el subjecte Indica característica

HO (-HO); atribut indeterminat EL (L', 'L, -LO); atribut det. LA (L', -LA); atribut det. ELS ('LS, -LOS); atribut det. LES (-LES); atribut det.

CD

(també potser persona) És el subjecte en l'oració passiva SN (SP, preposició a: quan és un pronom personal fort, amb expressions poc precises, davant de: qui, el qual, tots, tothom, ningú, algú) exigit pel verb objecte (persona) que rep l'acció

1a persona EM (M', 'M, -ME); ENS ('NS, -NOS) 2a persona ET (T', 'T, -TE); US (-US, -VOS) 3a persona CD determinat (amb article determinat, possessiu, demostratiu, nom propi): EL (L', 'L, -LO); LA (L'*, -LA); ELS ('LS, -LOS); LES (-LES) *segueix les regles d'apostrofació de l'article LA *concordança del participi CD indeterminat (sense cap determinant o amb quantificador*): EN (N', 'N, -NE) *després de la substitució es repeteix el quantificador *concordança del participi CD neutre (oració subordinada; açò, això, allò, tot): HO (-HO)

CI

(podria no ser personal) SP (amb la prep. a) indica el destinatari

1a persona EM (M', 'M, -ME); ENS ('NS, -NOS) 2a persona ET (T', 'T, -TE); US (-US, -VOS) 3a persona, reflexiu singular i plural ES (S', 'S, -SE)* * ES davant de verbs començats amb S o Ce, Ci; pren la forma plena: SE 3a persona singular LI (-LI) 3a persona plural ELS ('LS, -LOS)

CC

On? Quan? Com?... SP, SAdv, SN No concorda amb el verb ni amb el subjecte ni amb el CD indica lloc, temps, manera, ...

EN (N', 'N, -NE); si estava introduït per la preposició DE HI (-HI); si no estava introduït per cap preposició o l'introduïa per qualsevol altra preposició diferent de DE *El CCM sempre se substitueix per HI (-HI) independentment de la preposició que duga.

CRV

Prep. + què? És paregut al CD però amb preposició. Complement preposicional l'exigeix el verb SP (prep. A: accedir, contribuir, excitar, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se... prep. EN: pensar tardar, vacil·lar, afanyar-se, entossudir-se, interessar-se, confiar... prep. DE: parlar, saber, recordar-se, oblidar-se, riure's, adonar-se, burlar-se, abstenir-se, queixar-se... prep. AMB: avenir-se, fer-se, amenaçar, estar d'acord*...) *forma expressió conjunta, n'hi ha d'altres. objecte

EN (N', 'N, -NE); si estava introduït per la preposició DE HI (-HI); si estava introduït per qualsevol altra preposició diferent de DE

CPRED

Es comporta com un Atribut respecte del Subjecte o del CD, i com un CCM respecte del verb. Concorda amb el verb i amb el subjecte (o bé amb el CD)* *Açò ens permet diferenciar-lo del CCM SAdj. Indica característica, manera

HI (-HI)

COL·LOCACIÓ DELS PRONOMS FEBLES

• O bé, just davant del verb; o bé, just darrere. Normalment, davant del verb, només van darrere d'imperatiu, d'infinitiu, de gerundi. (Les perífrasis d'infinitiu o de gerundi admeten els pronoms davant o darrere del verb).
• Davant del verb: formes reforçades quan el veb comença per consonant; formes elidides quan comença per vocal o hac muda (amb apòstrof).
• Darrere del verb: formes plenes quan el verb acaba en consonant o semivocal (amb guionet); formes reduïdes quan acaba en vocal (amb apòstrof).

COMBINACIÓ DE PRONOMS FEBLES

• Han d'anar sempre junts: o els dos davant, o els dos darrere.
• L'apòstrof sempre tant a la dreta com siga possible
• Ordre de col·locació: reflexiu + CI + CD + CC
• Les combinacions LA + HI, SE + US no s'apostrofen
• Les formes reforçades EM, ET, ES, quan entren en combinació amb un altre pronom prenen la forma plena ME, TE, SE
• Darrere del verb, si es combinen dos pronoms i el primer acaba en -S, s'utilitza la forma reforçada en els segon: porta'ns-en, doneu-los-els
• Les combinacions -ME-LA, -TE-LA, -SE-LA no s'apostrofen encara que el verb acabe en vocal: dóna-me-la, emporta-te-la
• No són possibles les combinacions: HI + HI; HO + HI; HO + HO; HO + EN; EN + EN

QUADRE DE COMBINACIONS BINÀRIES

se

me

nos

te

vos

li

els

el

la

les

ne

me

dav.

se’m se m’

te’m te m’

us em us m’

dar.

-se’m

-te’m

-vos-em -us-em

nos

dav.

se’ns

te’ns

us ens

dar.

-se’ns

-te’ns

-vos-ens -us-ens

te

dav.

se’t se t’

dar.

-se’t

vos

dav.

se us

dar.

-se-us

el

dav.

se’l se l’

me’l me l’

ens el ens l’

te’l te l’

us el us l’

li’l li l’

els el els l’

dar.

-se’l

-me’l

-nos-el ‘ns-el

-te’l

-vos-el -us-el

-li’l

-los-el ‘ls-el

els

dav.

se’ls

me’ls

ens els

te’ls

us els

li’ls

els els

dar.

-se’ls

-me’ls

-nos-els ‘ns-els

-te’ls

-vos-els -us-els

-li’ls

-los-els ‘ls-els

la

dav.

se la se l’

me la me l’

ens la ens l’

te la te l’

us la us l’

li la li l’

els la els l’

dar.

-se-la

-me-la

-nos-la ‘ns-la

-te-la

-vos-la -us-la

-li-la

-los-la ‘ls-la

les

dav.

se les

me les

ens les

te les

us les

li les

els les

dar.

-se-les

-me-les

-nos-les ‘ns-les

-te-les

-vos-les -us-les

-li-les

-los-les ‘ls-les

li

dav.

se li

me li

ens li

te li

us li

dar.

-se-li

-me-li

-nos-li ‘ns-li

-te-li

-vos-li -us-li

ho

dav.

s’ho

m’ho

ens ho

t’ho

us ho

li ho

els ho

dar.

-s’ho

-m’ho

-nos-ho ‘ns-ho

-t’ho

-vos-ho -us-ho

-li-ho

-los-ho ‘ls-ho

ne

dav.

se’n se n’

me’n me n’

ens en ens n’

te’n te n’

us en us n’

li’n li n’

els en els n’

l’en el n’

la’n la n’

les en les n’

dar.

-se’n

-me’n

-nos-en ‘ns-en

-te’n

-vos-en -us-en

-li’n

-los-en ‘ls-en

-l’en

-la’n

-les-en

hi

dav.

s’hi

m’hi

ens hi

t’hi

us hi

li hi

els hi

l’hi

la hi

les hi

n’hi

dar.

-s’hi

-m’hi

-nos-hi ‘ns-hi

-t’hi

-vos-hi -us-hi

-li-hi

-los-hi ‘ls-hi

-l’hi

-la-hi

-les- hi

-n’hi