Pàgines

dimarts, 1 de maig del 2018

Model de respostes (Comprensió del text)


Model de respostes
Comprensió del text



1. Descriu el tema i les parts bàsiques del text. El tema és el contingut del text reduït i sintetitzat al màxim. Ha de ser un enunciat breu que condense el contingut del text.
*Després de formular una proposta de tema, planteja't si realment es correspon amb l'assumpte principal del text.
*Intenta expressar-lo en un sintagma nominal.
2. Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. Resumir consisteix a reduir. Es tracta d'aconseguir reproduir fidelment el contingut del text.
*Planteja't quina informació és essencial i quina és accessòria.
*No copies literalment.
*Evita les expressions pròpies de l'estil de l'autor.
*Evita fer citacions al text.
*Evita les marques de modalització pròpies (el teu text-resum ha de ser objectiu respecte del que diu el text-mare). Per tant, la veu (el locutor) del resum ha de ser externa; 3a persona.
*Evita les redundàncies del tipus “el text diu...”, l'autor diu...”
3. Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponent que apareixen al text. Es tracta d'identificar i de justificar amb exemples, el tipus de text. Cal dir que hi ha moltes maneres d’organitzar un text i seria impossible fer una relació de totes les estructures possibles que podem trobar en la pràctica. Aquests són els tipus de text més habituals:
Expositius (introducció, desenvolupament i conclusió). Exemples: Diccionaris, conferències…
Argumentatius (introducció, exposició dels fets o exposició d’arguments i conclusió). Exemples: Articles d’opinió, columna periodística, ressenya crítica, assaig…
Narratius (literaris: introducció, nus i desenllaç; periodístics: piràmide invertida). Exemple: literaris (conte, novel·la, rondalla), no literaris (notícia, crònica, reportatge).
Descriptius (de les característiques generals a les específiques, de dalt a baix…). Exemple: Descripcions de personatges, d’ambients, d’estris, d’escenaris…
Instructius (apartats, capítols, passos a seguir). Exemple: receptes de cuina, regles d’un joc…
Predictius (diferents formes segons els textos: horòscops, prediccions meteorològiques…)
* Recorda que pots trobar textos que no s'ajusten només a un tipus de text, de fet és el més habitual.
4. Identifica el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text. Es tracta d'adaptar l'ús de la llengua a la situació comunicativa. Els factors que condicionen el registre de llengua són: la temàtica (específica o general), la formalitat (el grau de confiança entre els interlocutors), el propòsit (la intenció, la finalitat: didàctica, lúdica, ...) o el canal (escrit, oral). El registre formal és propi del discurs científic o literari. El registre de formalitat neutra; estàndard és propi dels mitjans de comunicació, de l'ensenyament. El registre informal és propi de les situacions comunicatives quotidianes, entre interlocutors conegut. En general, és propi del canal oral. Les principals característiques lingüístiques d'un text formal són: els tecnicismes o vocabulari específic, recursos estilístics (metàfora, hipèrbaton, ...), sintaxi complexa, etc. Les principals característiques lingüístiques d'un text informal són: el vocabulari general, mots buits o genèrics (la cosa, el cas, el fet); expressions col·loquials; frases fetes; diminutius i augmentatius; sintaxi senzilla; estructures oracional incompletes, etc.
* Evita parlar en termes absoluts: formal/informal. És convenient parlar de grau de formalitat; formalitat alta, formalitat baixa.
* Recorda que pots trobar textos (sobretot aquells on hi haja polifonia, més d'una veu discursiva), amb més d'un registre.
* També pots trobar, per exemple, un text de formalitat neutra (amb varietat estàndard) que incloga trets de registre informal i a l'inrevés, depenent de la intenció final del text.
Pel que fa la varietat geogràfica, podràs trobar alguna d'aquestes característiques: MORFOLOGIA Plurals antics: hòmens, jóvens (occidental) Plurals evolucionats: homes,joves (oriental); Possessius femenins amb vocal -u-: meua, teua, seues, ... (occidental); possessius femenins amb -v-: meva, teva, seves, ... (oriental) Díctic espacial ací (occidental); díctic espacial aquí (oriental) 1a persona sing. dels Presents d'Indicatiu en -o/-e: canto/cante (occidental); 1a persona sing. dels Presents d'Indicatiu en -o (-u)/-i o sense terminació : canto(u)/canti, cant (oriental); Increment incoatiu verbal en -ix: servix (occidental); Increment incoatiu en -eix: serveix(oriental); Subjuntius en -i : PRESENT: miri, vinguin (oriental) IMPERFET: tinguessin (oriental) LÈXIC Lèxic propi: espill, xic, granera, poal, arena, melic, eixir (occidental) Lèxic propi: mirall, noia, escombra, galleda, sorra, llombrígol, sortir (oriental).
* Recorda que hi ha algunes característiques més fiables que altres, les més fiables són les de morfologia verbal, els possessius femenins i alguna de lèxic (eixir: occidental).
5. Identifica els recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc. Es tracta d'identificar els recursos estilístics: metàfora, comparació, metonímia, hipèrbole, ... Així com els recursos tipogràfics: tipus de lletra diferent (per exemple la cursiva), cometes, ... Els recursos tipogràfics poden indicar ironia, matisos de significat, canvi de registre o de codi, títol d'algun article, discurs reportat en estil directe, ...
6. Identifica les veus del discurs. El locutor és la veu que condueix el text. Si el text és narratiu se'n sol dir narrador (pot ser narrador intern: si participa de l'acció del text; narrador extern: si no participa de l'acció del text). Si el text és argumentatiu el locutor sol ser una veu en primera persona identificable amb l'autor. I si fóra un text poètic es tractaria d'una veu lírica o jo poètic. Si el locutor s'adreça a algú (receptor dins del text) i les marques lingüístiques apareixen en el tex, aquell a qui s'adreça és l'al·locutari. A més a més, de vegades apareixen al text altres veus diferents de la del locutor; aquestes altres veus són els enunciadors. (El discurs dels enunciadors pot ser intercalat de manera directa: es reprodueixen les paraules literalment; o de manera indirecta: el locutor modifica l'enunciat.) El text pot fer referència a altres textos (cançons, refranys, ...) del coneixement compartit; és el recurs de la intertextualitat. S'entén la intertextualitat com la relació (explícita o no) entre diferents textos que s'activa en el lector (model) perquè és reconeguda per ell. Es pot tractar d'una paròdia o una versió (d'una obra coneguda); imitació de l'estil o de l'argument entre textos; inclusió d'un text conegut (una cançó, un refrany, un eslògan, ...); etc.
* Recorda que en el discurs (dins del text) no poden haver-hi persones. Per tant, podem parlar de personatges, locutor, veu narrativa o narrador, jo poètic; però no, d'escriptor, poeta, autor, etc. (quan estigues referint-te al text).
* Recorda per tant, que el narrador no és mai l'autor del text.
7. Identifica i justifica les marques de modalització del text. La modalització és una característica del text que ens permet identificar els mecanismes utilitzats per l'emissor per a marcar la seua presència en el missatge. Si l'emissor es mostra explícitament parlem d'un discurs subjectiu. Un text modalitzat, doncs, mostrarà les actituds o les opinions de l'emissor respecte d'allò que diu.

PREGUNTES DE L'EXAMEN

http://www.uv.es/dep140/proves_acces/PDF96.pdf


1.1. Comprensió del text
Avaluarà la capacitat de l’alumnat de comprendre un text. Es demanarà a l’alumnat
que responga quatre preguntes sobre un text de 25 a 30 línies de caràcter literari o no
literari. Les preguntes seran del tipus següent:
1. Descriure el tema i les parts bàsiques del text.
2. Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.
3. Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text.
4. Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant
els trets corresponents que apareixen al text.
5. Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.
6. Identificar les veus del discurs.
7. Identificar i justificar les marques de modalització del text.
Les dues primeres preguntes generalment es correspondran amb els enunciats 1. i 2., i les altres dues se seleccionaran a partir dels altres enunciats d’acord amb les possibilitats que oferirà cada text.
1.2. Anàlisi lingüística del text
Avaluarà la competència lingüística i el coneixement reflexiu del model lingüístic de referència. Es demanarà a l’alumnat que responga tres preguntes sobre qüestions de pronúncia, gramaticals, lèxiques i fraseològiques relacionades amb el text, com ara les següents:
1. Qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia: distinció entre vocals obertes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants palatals sordes i sonores, enllaços fonètics (fonosintaxi: “les ales”, “una hora”).
2. Qüestions sobre l’ús dels temps verbals: alteració de les referències temporals d’un fragment (ex.: de present a passat, de passat a present).
3. Qüestions sobre aspectes sintàctics i discursius: identificació de les funcions  sintàctiques, tipus d’oracions compostes, mecanismes gramaticals de referència (pronominalització –febles, relatius–, connectors i dixi).
4. Qüestions de lèxic, semàntica, fraseologia i terminologia: definir o donar un sinònim, un antònim, hiperònim o un hipònim de mots o termes extrets del text; explicar (per mitjà d’un sinònim o d’una definició) el significat d’unitats fraseològica extretes del text o generar una frase en què es faça servir correctament mots, termes o unitats fraseològiques extrets del text.
1.3. Expressió i reflexió crítica
El punt d’atenció d’aquesta part de la prova serà la capacitat de l’estudiant d’elaborar textos en un registre formal i de valorar críticament un text. S’hi plantejaran dues qüestions. Cada qüestió demanarà la producció d’un escrit d’extensió mitjana (unes 150 paraules). La primera se centrarà en la literatura i podrà tenir un dels enunciats següents:

11. Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70.
12. Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo.
13. Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual.
14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.
15. Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.
16. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho.

La segona qüestió serà oberta, tot i que vinculada amb el text de l’opció triada. En general, servirà perquè l’estudiant produïsca un text (al voltant de 150 paraules) en què mostrarà la seua competència comunicativa i, segons els casos, la seua capacitat per a donar una opinió raonada, per a reelaborar informació pròpia i la que puga fornir-li el text, per a connectar el contingut del text amb lectures i amb experiències pròpies, etc. Si el text de l’opció triada és literari, aquesta pregunta podrà consistir en un comentari expositiu i argumentatiu sobre algun aspecte que vincule la literatura amb la societat i amb l’experiència personal: reflexió sobre l’adaptació d’alguna obra literària al cinema; reflexió sobre la creació literària personal; reflexió sobre els propis hàbits lectors (literatura, premsa, còmics, etc.); ressenya crítica sobre una lectura; redacció d’un text narratiu connectat amb el contingut del text de l’opció triada i basat en experiències pròpies, etc. Si el text de l’opció triada no és literari, aquesta pregunta podrà consistir a elaborar
un text de característiques i de tema semblants però basat en informació pròpia; valorar el contingut o les opinions del text de l’opció triada; redactar una crònica sobre una pel·lícula de temàtica connectada amb el text de l’opció triada; etc.

dimarts, 6 de març del 2018

Una biblioteca en el desert Joan Francesc Mira
1. FITXA TÈCNICA
1.1. Títol de l’obra.
1.2. Autor/a.
1.3. Autor/a de les il·lustracions (si n’hi ha).
1.4. Editorial i col·lecció.
1.5. Lloc i data de publicació.
1.6. Nombre de pàgines.
1.7. I.S.B.N.

Tria'n set articles, un de cada bloc temàtic, i treballa-hi els aspectes següents:

2. COMPRENSIÓ DEL TEXT
1. Descriu el tema i les parts bàsiques del text.
2. Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.
3. Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponent que apareixen al text.
4. Identifica el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text.
5. Identifica els recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.
6. Identifica les veus del discurs.
7. Identifica i justifica les marques de modalització del text.

3. ANÀLISI LINGÜÍSTICA DEL TEXT
1. Destaca algun aspecte interessant de la pronnúncia: distinció de vocals obertes i tancades (o/e), entre sibilants sosrdes i sonores, entre palatals sordes i sonores, enllaços fonètics (fonositaxi (fonètica sintàctica): "les ales", "una hora").
2. Altera les referències temporals d'un fragment (ex.: de present a passat, de passat a present).
3. Assenyala cinc oracions compostes, digues de quin tipus són i indica'n la funció sintàctica.
4. Comenta els mecanismes gramaticals de referència (pronominalització -febles, relatius-, connectors i dixi).
5. Defineix o dóna un sinònim o un antònim de cinc paraules o d'unitats fraseològiques que no conegues, extretes del text.
6. Comenta si es dóna alguna relació hiponímica o hiperònímica entre el lèxic del text. I assenyala el camp semàntic que hi predomina.

I ara, respecte de tot el conjunt d'articles, redacta dos textos d'extensió mitjana:

4. EXPRESSIÓ I REFLEXIÓ CRÍTICA
1. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho i justifica-ho amb exemples del llibre. (Al voltant de 150 paraules)
2. Quin és l'article que t'ha resultat més interessant? Elabora un text de característiques i de tema semblants però basat en informació pròpia. (Al voltant de 150 paraules)

dimarts, 9 de gener del 2018

Programa Dossiers ESTELLÉS, POETA DE MERAVELLES


ESTELLÉS


 
(M'agrada molt aquest poema, hi trobareu algunes de les característiques més rellevants de la poesia d'Estellés: realitat, quotidianitat, sinceritat, ganes de viure, saber trobar plaer en les coses senzilles, petites i pròximes. És com una presentació del mateix poeta.)



*****



m'he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m'agrada la taula,
ara un pessic d'aquesta salsa,
oh, i aquest ravanet, aquell all tendre,
què dieu d'aquest lluç,
és sorprenent el fet d'una cirera.
m'agrada així la vida,
aquest got d'aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
               aquest pètal
                                allò
una parella que s'agafa les mans i es mira als ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com aquest passarell,
                              aquell melic,
com la primera dent d'un infant.





D'Horacianes (OC 2, p.259)







(Aquest també és Estellés.)


*****

Si et molesta el sostenidor
no et preocupes. Em pots deixar els pits
aquí mentre vas i tornes, dona.
Jo te'ls cuidaré.


De  Manual del malalt perfecte (OC 9, p. 194)

divendres, 22 de desembre del 2017

Treball de Lectura voluntària - Ara que estem junts (Roc Casagran)

Ara que estem junts    Roc Casagran

1. FITXA TÈCNICA
1. Títol de l’obra.
2. Autoria.
3.Editorial i col•lecció.
4.Lloc i data de publicació.
5.Nombre de pàgines.
6. I.S.B.N.


2. FITXA LITERÀRIA
1.Quin registre de llengua que hi predomina? Posa'n exemples.
2. Quina és la varietat geogràfica en què està escrita la novel·la? Justifica-ho.
4. Explica com està dividida l’obra, intenta explicar aquesta organització.


3. FITXA INTERPRETATIVA

  1. Quina referència hi ha al Tirant ?
  2. Comenta el tipus de narrador i el narratari de la novel·la.
  3. Quina importància té la carta dels avis que reben a Argelers? Explica-ho.
  4. Quina és l’anticipació relacionada amb el títol? Explica-la.
  5. Per què escriuen el poema del Tian a la sorra? (Amb quina intenció?)
  6. Quina particularitat comparteixen els noms dels protagonistes?
  7. Comenta la situació d’alguns intel·lectuals catalans en l’Espanya franquista.

dimarts, 19 de desembre del 2017

Estellés per Maria Arnal i Marcel Bages


Treball de lectura voluntària
Vicent Andrés Estellés
69 poemes d’amor
Edicions del Bullent
Col·lecció Torsimany


1. FITXA TÈCNICA
1. Títol de l’obra.
2. Autoria.
3.Editorial i col•lecció.
4.Lloc i data de publicació.
5.Nombre de pàgines.
6. I.S.B.N.


2. FITXA LITERÀRIA
1.Quin registre de llengua predomina en la poètica d’Estellés? Posa'n exemples.
2. Quin estil la caracteritza? Posa'n exemples.
3. Assenyala i posa exemples de les principals característiques d'Estellés.
4. Explica com està dividida l’obra, intenta explicar aquesta organització.


3. FITXA INTERPRETATIVA
1. De l'amor als amants: relaciona el poema "Els amants" amb l'obra d'Ausiàs March: amb quin tipus d'amor dels proposats per l'autor medieval el relacionaries? Argumenta i justifica la teua resposta.
2. De l'amor a Isabel: llegeix el poema número 28 “Recorde com et viu el primer dir...”, mesura la mètrica, identifica la rima i digues de quin tipus de composició es tracta.
3.De l'amor als familiars: llegeix el poema "Avui que faria sis mesos", fes-ne un resum, extrau almenys 5 recursos retòrics i explica’ls.
4. De l'amor a la mort: llegeix el poema número 37 “Dama d’anit, no voldria enutjar-vos...” i comenta quin paral·lelisme fa amb la mort; quines característiques li atorga; finalment, modifica el poema extraient almenys 15 versos o fragments, i bescanviant-los per noves característiques.
5. De l'amor als aliments: llegeix el poema “res no m’agrada tant...”, elabora un anunci publicitari sobre aquell producte alimentari amb una imatge i algun fragment del poema. Intenta que quede recollit el sentiment amb el qual l’autor parla de la verdura en qüestió.
6. De l'amor a la pàtria: llegeix el poema número 49 “Assumiràs la veu d’un poble” i elabora altra estrofa de sis versos continuant l’al·literació de la primera estrofa. Pensa que s’haurà d’incloure de manera coherent entre els versos 6 i 7.
7. De l'amor a la carn: llegeix el poema número 62 "Una germana és al llit; dessota...", quin és el tema?; extrau almenys 3 figures retòriques. Comenta per què penses que és trencador que Estellés tracte aquesta temàtica en l’any 1975.
8. Justifica i comenta el poema que més t’ha agradat.


dimarts, 7 de novembre del 2017

PREPARACIÓ DE L'EXAMEN DE LECTURA (La idea de l’emigrant, Enric Valor)

La idea de l’emigrant, Enric Valor


1) Resumeix el contingut de l’obra amb una extensió màxima de 10 línies. (1)
2) Descriu el tema (i la tesi) i les parts bàsiques de la novel·la. (1)
3) Comenta els espais de la novel·la. Quin paper hi juga la geografia? (1)
4) Comenta el temps de la novel·la (època i durada). Justifica-ho. (1)
5) L'herència és un factor que condiciona els personatges d'Enric Valor. Explica-ho amb exemples de la novel·la (l'herència paterna i materna d'Àngel). (1)
6) Quina opinió té Vicent del fet que Àngel, Basili i Vicenteta aprenguen a llegir i a escriure? (1)
7) Com que quan llegies has usat el diccionari, explica el significat o dóna un sinònim dels següents mots: lligenda, gasiu, alenar, de bestreta, carena, barrinar, esgarips, gosar, enquimerar, malaguanyat, baratar, malastruc. (1)

8) Resumeix aquest fragment i extrau-ne el tema. (1)

Podia també dedicar-se lliurement a exercir d’advocat en la bona ciutat d’Alcoi. “Els estius els passaria a la Til·lera, i podria escoltar la música del silenci muntanyès, els bels de les cabres i ovelles, els esgarips dels falcons i les àguiles... que em farien evocar aquells anys misteriosos i patits de la meua infantesa. Indubtablement, tot allò em proporcionaria una profunda sensació de tranquil·la i nostàlgica felicitat. Els meus oncles... pobres, sòrdids i desorientats, egoistes i plens de limitacions, encara que ara han rectificat bastant, al capdavall m’han aïdat, potser m’estimen i tot, sense adonar-se’n, a la seua manera rude. I els cosins...” Aquests també cabien perfectament en el seu cor poc afectat al rancor, per bé que no els podia tenir una profunda simpatia. El pare? Tenia unes immenses ganes de veure’l. Com devia ser ara? Per a la seua ment, sols una referència llunyana: unes línies en les cartes que traspuaven un amor paternal apassionat i obsessiu. “En mi deu voler el seu fill i la seua malaguanyada muller”, barrinava. (Àngel no sabé mai la part de culpa que en el traspàs de sa mare havia tingut sa tia Basília.)

9) Comenta el contingut que tenen en la novel·la els sintagmes subratllats. (Per exemple: Quina és la part de culpa que té Basília en el traspàs de la mare d'Àngel?) (1)

10) Comenta les característiques de l’obra literària d’Enric Valor que has trobat en la lectura. (1)

dilluns, 6 de novembre del 2017

T. 5 Quim Monzó

Com sempre, açò és només una proposta per si necessites més informació (tot i que la informació que tens en el llibre de text és ben concreta i escaient); i recorda que el més interessant és que crees el teu propi text.

5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.
Quim Monzó (Barcelona, 1952) és autor d’uns quants llibres de contes1, alguns excepcionals, en els quals no ha usat mai aquella llengua ortopèdica que va convertir bona part de la literatura catalana en un cadàver encarcarat. La millor referència de la seua narrativa curta la tenim en Vuitanta-sis contes (1999).
Els contes de Quim Monzó sorprenen i pertorben. La seua lectura permet advertir el rigor de l’autor en la tècnica d'armar la narració curta i la uniformitat d'un estil que no té res a veure amb la simplificació lingüística. Cada una de les paraules que escriu Quim Monzó és insubstituïble i fascinadora. La seua prosa captiva perquè no tendeix a l'ornament ni a la retòrica, sinó perquè cada paraula, cada frase, aconsegueix desfer-se del seu ús diari neutre, assolint d'aquesta manera la restitució del seu valor original; així, les frases fetes deixen de ser tòpiques. Es pot dir que la prosa de Monzó és tan inimitable com la de tots els grans escriptors.
Els seus contes són un reflex de la societat contemporània perquè una bona quantitat se centren al voltant dels conflictes sentimentals, tant per l'espai dedicat a narrar la solitud de les parelles com pel que es fixa en els trasbalsos i les contrarietats que ha de patir i superar un individu solitari per aconseguir qualsevol companyia. Monzó fa que les històries esquiven qualsevol temptació melodramàtica i, optant per una mirada violenta i seca, narra els trasbalsos quotidians del sexe i l'amor amb fredor.
Un altre fil temàtic és el que converteix la narració en una guia contemporània de la vida exasperada d’una gran ciutat. La solitud, la desesperança, l'avorriment i els actes incomprensibles i rutinaris de cada dia queden reproduïts en les voltes que peguen els personatges de Monzó entre les cares anònimes dels veïns dels carrers i els clients dels bars, insegurs i a la recerca de no se sap ben bé quina il·lusió. Aquests camins sense rumb que emprenen els protagonistes de molts de contes de Monzó solen convertir-se en una barreja indefinida de ritu i joc. Són estratègies per a retardar la bogeria i la desolació.
Un altre grup temàtic és la faula moral, així com els que exploren l’activitat d'escriure i crear, les paradoxes, les ambigüitats i els enigmes que acompanyen l’acte de fer literatura.
Els seus contes admeten diverses lectures perque Quim Monzó ha tingut el suficient respecte pel lector per traçar múltiples i desconcertants camins.
[400 paraules]

1 Self Service. Barcelona: Iniciativas Editoriales SA, 1977.
Uf, va dir ell. Barcelona: Quaderns Crema, 1978.
Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury. Barcelona: Quaderns Crema, 1980.
L'illa de Maians. Barcelona: Quaderns Crema, 1985.
Hotel Intercontinental. Barcelona: Quaderns Crema, 1991.
El perquè de tot plegat. Barcelona: Quaderns Crema, 1993.
Guadalajara. Barcelona: Quaderns Crema, 1996.
Vuitanta-sis contes. (Uf, va dir ell, Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury, L'illa de Maians, El perquè de tot plegat i Guadalajara). Barcelona: Quaderns Crema, 1999.
El millor dels mons. Barcelona: Quaderns Crema, 2001.
Tres Nadals. Barcelona: Quaderns Crema, 2003.
http://www.vilaweb.tv/?video=5361
http://www.vilaweb.tv/?video=5019
http://www.tv3.cat/videos/395459/Quim-Monzo
http://www.ducros.biz/corpus/index.php?command=show_news&news_id=27
http://images.google.com/images?hl=ca&source=hp&q=quim+monz%C3%B3&gbv=2&aq=0&oq=Quim+