T.2 ENRIC VALOR

Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor

Enric Valor (1911-2000), gramàtic, lexicòleg, rondallista i novel·lista valencià.

Com a rondallista publicà les Rondalles valencianes, amb unes característiques que les diferencien d’altres reculls d’aquest tipus: la història se situa en espais valencians concrets; hi ha un treball de creació literària (no només una tasca de recopilació); hi ha una preocupació lingüística. Valor empra d’un model de llengua que inclou les peculiaritats valencianes i el llenguatge popular, però alhora és sempre una llengua correcta i depurada.

Així, tant en les rondalles com en les novel·les destaca la gran riquesa lèxica i el domini absolut del llenguatge; en tots els registres i en totes les variants dialectals.

Valor va seguir els models narratius psicològics i realistes d’abans de la guerra, té preferència per un narrador omniscient i subjectiu (que en moltes ocasions es deixa veure a través d’incisos i comentaris). Però, hi inclou, també, tècniques narratives innovadores com ara el discurs indirecte lliure i la focalització múltiple.

Pel que fa a la producció novel·lística, sol crear arguments giren al voltant de dos mons contraposats, on els personatges són víctimes de l’espai geogràfic. Així, per exemple, en L’ambició d’Aleix (1960), els pobles i la natura simbolitzen el refugi contra la destrucció que representen les grans ciutats, mentre que en La idea de l’emigrant, (1982), hi presenta la visió oposada: la dels qui senten desig d’emigrar del camp a les ciutats.

La resta de novel·les: Sense la terra promesa (1980), crònica dels primers anys del segle XX i la Primera Guerra Mundial; Temps de batuda (1983); i Enllà de l’horitzó(1991), cròniques de la Guerra Civil; basteixen la trilogia del Cicle de Cassana, topònim de fabulació narrativa, que representa la seua Castalla natal. Aquesta trilogia pretén rescatar de l’oblit un món que desapareix de la memòria col·lectiva.

En conclusió, la narrativa de Valor esdevé coherent amb la tasca del Valor gramàtic, preocupat per la cultura i per la llengua del seu país. I, per tant, hi trobem un interés manifest d’ensenyar, de difondre el coneixement del país (de la geografia, de la toponímia) i del paisatge (de la fauna, de la botànica); de donar testimoni d’un món que estava canviant; i, de divulgar la nostra llengua, sempre emprada en les formes més genuïnes i correctes.

(371)